FENT LA SORTIDA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE TERRASSA HEM APRÈS ...
L’amo de la fàbrica era ric. Contractava més dones que homes perquè a elles els hi pagava menys. En aquella època es considerava que les dones eren inferiors als homes.
El sou antic era per setmanes i no mensual com ho és ara.
Les condicions de la fàbrica eren molt dures. Si arribes tard un dia et descompten la meitat del sou. El segon dia, et deixen sense setmanada. I el tercer dia t’acomiaden.
La feina a la fàbrica era de dilluns a dissabte.
El diumenge el deixaven lliure per anar a missa.
El 80% de les persones que treballaven a les indústries tèxtils es quedaven sordes o perdían audició degut al fort soroll dels telers. Es comunicaven mitjançant símbols.
Les dones havien de dur un mocador al cap ja que sinó es podien enredar els cabells amb les cintes de les politges.
La llana que arribava a la fàbrica era molt bruta. L’havien de netejar amb aigua i sabó.
Per fer fil de la llana ha de passar per varies màquines abans de confeccionar el teixit.
L’energia de la fàbrica era produïda per la força del vapor d’aigua. Per obtenir-lo havien de cremar carbó i aquest escalfava una caldera d’aigua. El fum de la crema marxava per galeries subterrànies fins la xemeneia.
El vapor feia moure una gran màquina que li deien “burra”. Aquesta feia moure les rodes de tots els telers de dins la fàbrica.
A la fàbrica hi havia un laboratori on buscàven com fer tints per tenyir el fil blanc.
Els químics treballaven menys hores i cobraven més.
Ells si sabien llegir i escriure a diferència dels treballadors. Eren sempre homes.
Utilitzaven a nens petits per netejar l’interior de la xemeneia de 41 metres d’altitud ja que a dalt era molt estreta i un adult no hi cabia.
De vegades havien morts de nens a causa de caigudes al no dur estris de seguretat al enfilar-se a l’escala de la xemeneia. Solien fer aquesta feina nens orfes així no hi havia cap família que el reclamés si moria.
A la fàbrica hi havia una aixeta on rentar-se les mans sempre que s’anava a treballar per no embrutar les teles. A les cases no en tenien aigua corrent. Els deixaven dutxar-se els dissabtes com a premi i per anar a missa nets.
REFLEXIÓ DE LA SORTIDA
Al posar-nos en situació dels treballadors/es de la fàbrica hem après a valorar encara més tot el que tenim, no només la part material sinó també les condicions de vida i els drets que hem guanyat i que ens defensen.
També ens sentim molt afortunats i agraïts per poder anar a l’escola aprendre i a ser millor persones.
Nens i nenes afortunats/des de 6èB
Si voleu veure totes les fotos de la sortida cliqueu aquí: https://photos.app.goo.gl/Gn9chBQYMvP9Cagz7
